dilluns, 7 de maig del 2012



Com a éssers humans tendim per naturalesa a ser socials, d'aquesta manera és com vivim en societat i compartim normes i maneres de conducta. En compartir diferents coses en comú entre persones sorgeix afinitat entre les parelles i és d'allà que les relacions sentimentals apareixen.
Una relació sentimental comporta expectatives diferents per part de cada un dels individus que interactuen en la relació. Algunes vegades les expectatives de cada un són tan diferents que en cert punt del camí arriben a xocar i passa una cosa així com un trencament que allunya a la parella de la felicitat inicial en què es trobaven. Comença la por a patir ...
La por a potser estar estimant a la persona equivocada, aquella que no entra dins de les teves expectatives, potser et pots sentir enganyat i realment només és que havies estat esperant alguna cosa diferent i negant a veure l'altra persona tal com és. La por a patir en l'amor sorgeix quan s'espera tant de l'altra persona, s'espera que aquesta altra persona ompli buits interns dins teu, s'espera assolir la felicitat amb el que aquesta altra persona pugui donar, s'espera tant d'aquest altre ser, mogut per les expectatives que el teu cor dicta com a paràmetre perfecte per aconseguir l'amor que necessites assolir per sentir-te complet i en el transcurs d’aquesta recerca, t'estàs perdent l'oportunitat d'estimar sense por, pel simple fet d'estimar perquè així ho vols, perquè així ho sents, sense esperar retribució d'aquest algú que vol està al teu costat, no perquè hagi d'estar sinó perquè així ho vol. Et perds de gaudir plenament d’aquest amor que estàs sentint i que el teu cor et demana, et perds estimar sense por a descobrir els teus sentiments, et perds moments sencers de felicitat i potser, fins i tot, pots arribar a perdre a la persona que t’està fent sentir tot aquest munt de coses que et negues a tu mateix,  per por..., aquesta maleïda por que, et fa tenir dubtes i por, de tot el que t’envolta, que et fa sentir incapaç de prendre la determinació d’estimar sense mesura i amb tota la força de la teva ànima i el teu cor en aquesta persona que t’està oferint un amor veritable, un amor, en el que l’única condició es, estimar sense condicions, només saben que aquest amor que t’està intentant donar, sigui correspost sense mesura i amb la mateixa força i sentiment que el que t’està oferint per la seva part. Es estimar només pel fet d’estimar perquè saps que el que estàs sentint dins teu es únic i saps que no ho has sentit ni ho sentiràs amb cap altra persona però, no t’ho acabes de creure i la por s’apodera novament dels teus pensaments i no et deixà viure aquest amor tan intens, ni gaudir del que t’intenta oferir, segueixes tenint por i aquesta por, et pot portar a perdre el que podria ser el amor que sempre has estat buscant i que ara, un cop que el tens davant, no el saps reconèixer.
TOT I AIXÒ... AGRAEIXO AQUEST AMOR. SIMPLEMENT, PERQUÈ ÉS LA MEVA VIDA.