dimecres, 24 d’octubre del 2012

La metamorfosis del vampiro - Charles Baudelaire


La mujer, entre tanto, de su boca de fresa
Retorciéndose como una sierpe entre brasas
Y amasando sus senos sobre el duro corsé,
Decía estas palabras impregnadas de almizcle:
«Son húmedos mis labios y la ciencia conozco
De perder en el fondo de un lecho la conciencia,
Seco todas las lágrimas en mis senos triunfales.
Y hago reír a los viejos con infantiles risas.
Para quien me contempla desvelada y desnuda
Reemplazo al sol, la luna, al cielo y las estrellas.
Yo soy, mi caro sabio, tan docta en los deleites,
Cuando sofoco a un hombre en mis brazos temidos
O cuando a los mordiscos abandono mi busto,
Tímida y libertina y frágil y robusta,
Que en esos cobertores que de emoción se rinden,                                                     (Lestat, m'encanta!! *.*)
Impotentes los ángeles se perdieran por mí.»

Cuando hubo succionado de mis huesos la médula 
y muy lánguidamente me volvía hacia ella
A fin de devolverle un beso, sólo vi
Rebosante de pus, un odre pegajoso.
Yo cerré los dos ojos con helado terror
y cuando quise abrirlos a aquella claridad,
A mi lado, en lugar del fuerte maniquí
Que parecía haber hecho provisión de mi sangre,
En confusión chocaban pedazos de esqueleto
De los cuales se alzaban chirridos de veleta
O de cartel, al cabo de un vástago de hierro,
Que balancea el viento en las noches de invierno.

‎"Recorda que mai hi haurà una bona posta de sol sense núvols" Paulo Coelho




Tot negre
És així com els meus ulls ho veuen.
Tot negre
Tal com és realment el cel.
Tot negre
Com les nits que passo sola.
Tot negre
Del color d'un dia sense Sol.
Tot negre
Com el petroli que provoca tantes guerres.
Tot negre
Tal com ho volien pintar els Rolling Stones.
Tot negre
És un forat de cuc.
Tot negre
És el que estic vivint.

Un raig de llum
Trenca amb la negror.
Un raig de llum
Acaba amb la completa foscor.
Un raig de llum
Que no s'apagarà mai.
Un raig de llum
M'il·lumina el cor.
Un raig de llum
Va arribar al meu món.
Un raig de llum
que em va canviar la vida.
Un raig de llum
que agraeixo que enfoqui el meu camí.
Un raig de llum
Que ara i sempre estimaré. ♥

dilluns, 22 d’octubre del 2012

There's a natural mystic flowing...


 "La humanidad se ha separado del corazón del mundo para ir a parar a la lógica de la mente, y sus creencias están depositadas en el químico, el físico y el matemático.
La ciencia les ha probado que toda esta antigua creencia en la ceremonia no es otra cosa que ignorancia.
Y, sin embargo, el hombre moderno con su gran ciencia, de la que esta convencido que es la "verdad" suprema, ha creado un mundo al borde de la destrucción total en menos de dos mil años, un mundo al que quizá sólo le queden unos pocos de existencia si no se toman medidas drásticas.
El hombre antiguo, por su parte, con sus "tontas" ceremonias, ha conseguido mantenerse en él durante millones de años..."

Drunvalo Melchizedek.




La flor de la vida de Da Vinci...






L'arbre de la vida desde la flor de la vida...

Horror, por, pànic, temor, esglai, inquietud...


M'ha costat buscar la imatge i tot. Perquè aquest pànic? Ni les aranyes, ni els escarabats, ni les altures... I perquè els pallassos? (I els pàrquings subterranis ¬¬) Ufffffffff........





PD: «La incapacidad para tolerar la ambigüedad es la fuente de todas las neurosis». (Sigmund Freud).

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Redes #31

Tenim por a la mort perquè ens han ensenyat a tindre'l, però l'important és trobar estratègies per a conviure amb ella i controlar-la. S'ha d'assumir que la vida té un principi i un final. En lloc de por, tingues cura: cuida la teua vida, la teua dieta, la teua salut física i mental... preocupat pel que realment depèn de tu i no pel que escapa del teu control. Creu fermament en alguna cosa que doni sentit a la teua vida. Pot ser una filosofia, una religió o una idea que et recomforti, com la de ser útil als demés. No t'obsesionis ni pergues el temps donant-li voltes al tema de la mort. Pensa amb el que vols fer avui, fes plans per a demà, gaudeix de les coses bones de la vida, del carinyo i la companyia dels teus sers estimats. Després d'haver passat molts anys reflexionant sobre la felicitat, Eduard Punset va arribar a la conclusió de que la seua millor definició és "L'ausència de por". Ell parla de les "dimensions de la felicitat": Tindre un cert control sobre la teua vida, disposar de relacions personals que t'aportin amor i tranquil·litat, i tindre ansietat de quan en quan, però no por.

By Me


SUTEKI DA NE (no seria meravellós?)

No sé si us podreu fer la idea,
del que us intentaré descriure:
Imagineu-vos una aldea,
un poblat per poder ser lliure.

Potser us costarà imaginar
ja que mai ha sigut real
pels que han volgut sempre dictar
i imposar un nou ordre mundial.

Penseu en la meva utopia
no seria meravellós?
saber administrar l'energia
i no deixar un món desastrós?

No seria meravellós?
un món sense tant d'egoisme
que no fos tan avariciós
i que no existís el feixisme.

Un lloc on posem tots un poc
ens esforcem per millorar
i estar tots dintre el mateix bloc
sense ningú que criticar.

On la gent pugue arribar a entendre
que no importa la procedència,
uns dels altres podem aprendre
sense utilitzar la violència.

No seria tot molt millor
si tots ens esforcessim més
per fer un món més acollidor
per als que acudiran després?

Podriem intentar entre tots
fer el cel més clar per veure estrelles
no regalant els nostres vots
i no actuant més com ovelles.

Si no ens deixem manipular
i mantenim els ideals
ningú ens podrà mai controlar
ni fer les nostres lleis morals.

Així que si obrim tots els ulls,
abandonem la crueltat
i ens traguem els nostres orgulls
aconseguirem llibertat.

Però no és amb ell amb qui em vull casar... ♥


 Charlie Hunnam (Jackson Teller de Sons of Anarchy)

Engantxada a una altra sèrie... Sons of Anarchy. "Brain before bullets", diuen...
Em dóna molt que pensar i m'ensenya nous i importants valors (d'una manera molt estranya, però m'educa)... I like it.