divendres, 26 d’octubre del 2012

In school they teach you what to think, but everyone says different things... (Future world - Helloween)



JOHN LENNON:
"Ens van fer creure que "el gran amor", només succeeix una vegada, 
generalment abans dels 30 anys.
No ens van explicar que l'amor no és accionat, 
ni arriba en un moment determinat.

Ens van fer creure que cadascun de nosaltres és la meitat d'una taronja,
i que la vida només té sentit quan trobem l'altra meitat.
No ens van explicar que ja naixem sencers,
que ningú en la nostra vida mereix carregar en les esquenes
la responsabilitat de completar-ho que ens falta.

Les persones creixen a través de la gent.
Si estem en bona companyia és més agradable. 
Ens van fer creure en una fórmula anomenada "dues en un":
dues persones pensant igual, actuant igual... 
que era això el que funcionava!

No ens van explicar que això té un nom: anul·lació.
Que només sent individus amb personalitat pròpia 
podrem tenir una relació saludable.

Ens van fer creure que el casament és obligatori
i que els desitjos fora de terme, han de ser reprimits.
Ens van fer creure que els bufons i flacs són més estimats.
Ens van fer creure que només hi ha una fórmula per ser feliç,
la mateixa per a tots, i els que escapen d'ella
estan condemnats a la marginalitat.

No ens van explicar que aquestes fórmules
són equivocades, frustren a les persones, són alienants,
i que podem intentar altres alternatives.

Ah, tampoc ens van dir que ningú
ens anava a dir tot això:cadascun ho va a haver de descobrir tot sol
I llavors, quan estiguis “enamorat de tu mateix"
podràs ser feliç i t'enamoraràs d'algú.
Vivim en un món
on ens amaguem per fer l'amor
encara que la violència es practica a plena llum del dia."

WAKE UP AND LIVE

Life is one big road with lots of signs,
So when you riding through the ruts, don't you complicate your mind:
Flee from hate, mischief and jealousy!
Don't bury your thoughts; put your vision to reality, yeah!
________________________________________________

Miscelània..............












dijous, 25 d’octubre del 2012

Què fem si veiem un animal en perill d'extinció menjant-se una planta en perill d'extinció?

Annabel Lee

It was many and many a year ago,
In a kingdom by the sea,
That a maiden there lived whom you may know
By the name of ANNABEL LEE;
And this maiden she lived with no other thought
Than to love and be loved by me.

I was a child and she was a child,
In this kingdom by the sea;
But we loved with a love that was more than love-
I and my Annabel Lee;
With a love that the winged seraphs of heaven
Coveted her and me.

And this was the reason that, long ago,
In this kingdom by the sea,
A wind blew out of a cloud, chilling
My beautiful Annabel Lee;
So that her highborn kinsman came
And bore her away from me,
To shut her up in a sepulchre
In this kingdom by the sea.

The angels, not half so happy in heaven,
Went envying her and me-
Yes!- that was the reason (as all men know,
In this kingdom by the sea)
That the wind came out of the cloud by night,
Chilling and killing my Annabel Lee.

But our love it was stronger by far than the love
Of those who were older than we-
Of many far wiser than we-
And neither the angels in heaven above,
Nor the demons down under the sea,
Can ever dissever my soul from the soul
Of the beautiful Annabel Lee.

For the moon never beams without bringing me dreams
Of the beautiful Annabel Lee;
And the stars never rise but I feel the bright eyes
Of the beautiful Annabel Lee;
And so, all the night-tide, I lie down by the side
Of my darling- my darling- my life and my bride,
In the sepulchre there by the sea,
In her tomb by the sounding sea. 
Edgar Allan Poe
_______________________________________

Fa molts i molts anys,
En un regne a prop del mar,
Hi vivia una donzella coneguda
Amb el nom d’Annabel Lee;
I aquesta donzella no vivia amb un altre pensament
Que no fos estimar i ser estimada per mi.

Jo era un nen i ella era una nena,
En aquell regne a prop del mar:
Però nosaltres ens estimàvem amb un amor que era més que amor,
Jo i la meva Annabel Lee;
Amb un amor que els serafins alats del cel
Ens envejaven a ella i a mi.

I aquesta va ser la raó per la qual, fa temps,
En aquell regne a prop del mar,
Un vent va sortir d’un núvol, i va refredar
La meva bella Annabel Lee;
Per això els parents del seu llinatge van venir
I van prendre-me-la,
Per silenciar-la en un sepulcre
En aquell regne a prop del mar.

Els àngels, que no eren ni la meitat de feliços al cel,
Ens van envejar a ella i a mi
—Sí!—; aquesta va ser la raó per la qual (com tots els homes saben,
En aquell regne a prop del mar)
El vent va sortir d’un núvol a la nit,
I va refredar i assassinar la meva Annabel Lee.

Però el nostre amor era molt més fort que l’amor
Dels que eren més grans que nosaltres
— I més savis—
I cap dels àngels de dalt del cel,
Ni dels dimonis de sota del mar,
Podrà mai separar la meva ànima de l’ànima
De la bella Annabel Lee.

Perquè la lluna mai brilla sense portar-me somnis
De la bella Annabel Lee;
I les estrelles mai resplendeixen sense que vegi els ulls brillants
De la bella Annabel Lee;
I per això, tota la nit, la passo al costat
De la meva estimada, de la meva estimada, de la meva vida i de la meva esposa,
En el seu sepulcre a prop del mar,
En la seva tomba a la riba del mar.
_______________________________________________

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Redon (Inspirat en Edgar Allan Poe)

Una màscara toca a morts

L'art, com la música, se situa en el món ambigu d'allò que és indeterminat...






Una màscara toca a morts.
<----------



                                                                                                                                                L'ull.
---------->

La metamorfosis del vampiro - Charles Baudelaire


La mujer, entre tanto, de su boca de fresa
Retorciéndose como una sierpe entre brasas
Y amasando sus senos sobre el duro corsé,
Decía estas palabras impregnadas de almizcle:
«Son húmedos mis labios y la ciencia conozco
De perder en el fondo de un lecho la conciencia,
Seco todas las lágrimas en mis senos triunfales.
Y hago reír a los viejos con infantiles risas.
Para quien me contempla desvelada y desnuda
Reemplazo al sol, la luna, al cielo y las estrellas.
Yo soy, mi caro sabio, tan docta en los deleites,
Cuando sofoco a un hombre en mis brazos temidos
O cuando a los mordiscos abandono mi busto,
Tímida y libertina y frágil y robusta,
Que en esos cobertores que de emoción se rinden,                                                     (Lestat, m'encanta!! *.*)
Impotentes los ángeles se perdieran por mí.»

Cuando hubo succionado de mis huesos la médula 
y muy lánguidamente me volvía hacia ella
A fin de devolverle un beso, sólo vi
Rebosante de pus, un odre pegajoso.
Yo cerré los dos ojos con helado terror
y cuando quise abrirlos a aquella claridad,
A mi lado, en lugar del fuerte maniquí
Que parecía haber hecho provisión de mi sangre,
En confusión chocaban pedazos de esqueleto
De los cuales se alzaban chirridos de veleta
O de cartel, al cabo de un vástago de hierro,
Que balancea el viento en las noches de invierno.

‎"Recorda que mai hi haurà una bona posta de sol sense núvols" Paulo Coelho




Tot negre
És així com els meus ulls ho veuen.
Tot negre
Tal com és realment el cel.
Tot negre
Com les nits que passo sola.
Tot negre
Del color d'un dia sense Sol.
Tot negre
Com el petroli que provoca tantes guerres.
Tot negre
Tal com ho volien pintar els Rolling Stones.
Tot negre
És un forat de cuc.
Tot negre
És el que estic vivint.

Un raig de llum
Trenca amb la negror.
Un raig de llum
Acaba amb la completa foscor.
Un raig de llum
Que no s'apagarà mai.
Un raig de llum
M'il·lumina el cor.
Un raig de llum
Va arribar al meu món.
Un raig de llum
que em va canviar la vida.
Un raig de llum
que agraeixo que enfoqui el meu camí.
Un raig de llum
Que ara i sempre estimaré. ♥

dilluns, 22 d’octubre del 2012

There's a natural mystic flowing...


 "La humanidad se ha separado del corazón del mundo para ir a parar a la lógica de la mente, y sus creencias están depositadas en el químico, el físico y el matemático.
La ciencia les ha probado que toda esta antigua creencia en la ceremonia no es otra cosa que ignorancia.
Y, sin embargo, el hombre moderno con su gran ciencia, de la que esta convencido que es la "verdad" suprema, ha creado un mundo al borde de la destrucción total en menos de dos mil años, un mundo al que quizá sólo le queden unos pocos de existencia si no se toman medidas drásticas.
El hombre antiguo, por su parte, con sus "tontas" ceremonias, ha conseguido mantenerse en él durante millones de años..."

Drunvalo Melchizedek.




La flor de la vida de Da Vinci...






L'arbre de la vida desde la flor de la vida...

Horror, por, pànic, temor, esglai, inquietud...


M'ha costat buscar la imatge i tot. Perquè aquest pànic? Ni les aranyes, ni els escarabats, ni les altures... I perquè els pallassos? (I els pàrquings subterranis ¬¬) Ufffffffff........





PD: «La incapacidad para tolerar la ambigüedad es la fuente de todas las neurosis». (Sigmund Freud).

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Redes #31

Tenim por a la mort perquè ens han ensenyat a tindre'l, però l'important és trobar estratègies per a conviure amb ella i controlar-la. S'ha d'assumir que la vida té un principi i un final. En lloc de por, tingues cura: cuida la teua vida, la teua dieta, la teua salut física i mental... preocupat pel que realment depèn de tu i no pel que escapa del teu control. Creu fermament en alguna cosa que doni sentit a la teua vida. Pot ser una filosofia, una religió o una idea que et recomforti, com la de ser útil als demés. No t'obsesionis ni pergues el temps donant-li voltes al tema de la mort. Pensa amb el que vols fer avui, fes plans per a demà, gaudeix de les coses bones de la vida, del carinyo i la companyia dels teus sers estimats. Després d'haver passat molts anys reflexionant sobre la felicitat, Eduard Punset va arribar a la conclusió de que la seua millor definició és "L'ausència de por". Ell parla de les "dimensions de la felicitat": Tindre un cert control sobre la teua vida, disposar de relacions personals que t'aportin amor i tranquil·litat, i tindre ansietat de quan en quan, però no por.

By Me


SUTEKI DA NE (no seria meravellós?)

No sé si us podreu fer la idea,
del que us intentaré descriure:
Imagineu-vos una aldea,
un poblat per poder ser lliure.

Potser us costarà imaginar
ja que mai ha sigut real
pels que han volgut sempre dictar
i imposar un nou ordre mundial.

Penseu en la meva utopia
no seria meravellós?
saber administrar l'energia
i no deixar un món desastrós?

No seria meravellós?
un món sense tant d'egoisme
que no fos tan avariciós
i que no existís el feixisme.

Un lloc on posem tots un poc
ens esforcem per millorar
i estar tots dintre el mateix bloc
sense ningú que criticar.

On la gent pugue arribar a entendre
que no importa la procedència,
uns dels altres podem aprendre
sense utilitzar la violència.

No seria tot molt millor
si tots ens esforcessim més
per fer un món més acollidor
per als que acudiran després?

Podriem intentar entre tots
fer el cel més clar per veure estrelles
no regalant els nostres vots
i no actuant més com ovelles.

Si no ens deixem manipular
i mantenim els ideals
ningú ens podrà mai controlar
ni fer les nostres lleis morals.

Així que si obrim tots els ulls,
abandonem la crueltat
i ens traguem els nostres orgulls
aconseguirem llibertat.

Però no és amb ell amb qui em vull casar... ♥


 Charlie Hunnam (Jackson Teller de Sons of Anarchy)

Engantxada a una altra sèrie... Sons of Anarchy. "Brain before bullets", diuen...
Em dóna molt que pensar i m'ensenya nous i importants valors (d'una manera molt estranya, però m'educa)... I like it.