dimecres, 24 d’octubre del 2012

‎"Recorda que mai hi haurà una bona posta de sol sense núvols" Paulo Coelho




Tot negre
És així com els meus ulls ho veuen.
Tot negre
Tal com és realment el cel.
Tot negre
Com les nits que passo sola.
Tot negre
Del color d'un dia sense Sol.
Tot negre
Com el petroli que provoca tantes guerres.
Tot negre
Tal com ho volien pintar els Rolling Stones.
Tot negre
És un forat de cuc.
Tot negre
És el que estic vivint.

Un raig de llum
Trenca amb la negror.
Un raig de llum
Acaba amb la completa foscor.
Un raig de llum
Que no s'apagarà mai.
Un raig de llum
M'il·lumina el cor.
Un raig de llum
Va arribar al meu món.
Un raig de llum
que em va canviar la vida.
Un raig de llum
que agraeixo que enfoqui el meu camí.
Un raig de llum
Que ara i sempre estimaré. ♥

dilluns, 22 d’octubre del 2012

There's a natural mystic flowing...


 "La humanidad se ha separado del corazón del mundo para ir a parar a la lógica de la mente, y sus creencias están depositadas en el químico, el físico y el matemático.
La ciencia les ha probado que toda esta antigua creencia en la ceremonia no es otra cosa que ignorancia.
Y, sin embargo, el hombre moderno con su gran ciencia, de la que esta convencido que es la "verdad" suprema, ha creado un mundo al borde de la destrucción total en menos de dos mil años, un mundo al que quizá sólo le queden unos pocos de existencia si no se toman medidas drásticas.
El hombre antiguo, por su parte, con sus "tontas" ceremonias, ha conseguido mantenerse en él durante millones de años..."

Drunvalo Melchizedek.




La flor de la vida de Da Vinci...






L'arbre de la vida desde la flor de la vida...

Horror, por, pànic, temor, esglai, inquietud...


M'ha costat buscar la imatge i tot. Perquè aquest pànic? Ni les aranyes, ni els escarabats, ni les altures... I perquè els pallassos? (I els pàrquings subterranis ¬¬) Ufffffffff........





PD: «La incapacidad para tolerar la ambigüedad es la fuente de todas las neurosis». (Sigmund Freud).

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Redes #31

Tenim por a la mort perquè ens han ensenyat a tindre'l, però l'important és trobar estratègies per a conviure amb ella i controlar-la. S'ha d'assumir que la vida té un principi i un final. En lloc de por, tingues cura: cuida la teua vida, la teua dieta, la teua salut física i mental... preocupat pel que realment depèn de tu i no pel que escapa del teu control. Creu fermament en alguna cosa que doni sentit a la teua vida. Pot ser una filosofia, una religió o una idea que et recomforti, com la de ser útil als demés. No t'obsesionis ni pergues el temps donant-li voltes al tema de la mort. Pensa amb el que vols fer avui, fes plans per a demà, gaudeix de les coses bones de la vida, del carinyo i la companyia dels teus sers estimats. Després d'haver passat molts anys reflexionant sobre la felicitat, Eduard Punset va arribar a la conclusió de que la seua millor definició és "L'ausència de por". Ell parla de les "dimensions de la felicitat": Tindre un cert control sobre la teua vida, disposar de relacions personals que t'aportin amor i tranquil·litat, i tindre ansietat de quan en quan, però no por.

By Me


SUTEKI DA NE (no seria meravellós?)

No sé si us podreu fer la idea,
del que us intentaré descriure:
Imagineu-vos una aldea,
un poblat per poder ser lliure.

Potser us costarà imaginar
ja que mai ha sigut real
pels que han volgut sempre dictar
i imposar un nou ordre mundial.

Penseu en la meva utopia
no seria meravellós?
saber administrar l'energia
i no deixar un món desastrós?

No seria meravellós?
un món sense tant d'egoisme
que no fos tan avariciós
i que no existís el feixisme.

Un lloc on posem tots un poc
ens esforcem per millorar
i estar tots dintre el mateix bloc
sense ningú que criticar.

On la gent pugue arribar a entendre
que no importa la procedència,
uns dels altres podem aprendre
sense utilitzar la violència.

No seria tot molt millor
si tots ens esforcessim més
per fer un món més acollidor
per als que acudiran després?

Podriem intentar entre tots
fer el cel més clar per veure estrelles
no regalant els nostres vots
i no actuant més com ovelles.

Si no ens deixem manipular
i mantenim els ideals
ningú ens podrà mai controlar
ni fer les nostres lleis morals.

Així que si obrim tots els ulls,
abandonem la crueltat
i ens traguem els nostres orgulls
aconseguirem llibertat.

Però no és amb ell amb qui em vull casar... ♥


 Charlie Hunnam (Jackson Teller de Sons of Anarchy)

Engantxada a una altra sèrie... Sons of Anarchy. "Brain before bullets", diuen...
Em dóna molt que pensar i m'ensenya nous i importants valors (d'una manera molt estranya, però m'educa)... I like it.





dilluns, 7 de maig del 2012



Com a éssers humans tendim per naturalesa a ser socials, d'aquesta manera és com vivim en societat i compartim normes i maneres de conducta. En compartir diferents coses en comú entre persones sorgeix afinitat entre les parelles i és d'allà que les relacions sentimentals apareixen.
Una relació sentimental comporta expectatives diferents per part de cada un dels individus que interactuen en la relació. Algunes vegades les expectatives de cada un són tan diferents que en cert punt del camí arriben a xocar i passa una cosa així com un trencament que allunya a la parella de la felicitat inicial en què es trobaven. Comença la por a patir ...
La por a potser estar estimant a la persona equivocada, aquella que no entra dins de les teves expectatives, potser et pots sentir enganyat i realment només és que havies estat esperant alguna cosa diferent i negant a veure l'altra persona tal com és. La por a patir en l'amor sorgeix quan s'espera tant de l'altra persona, s'espera que aquesta altra persona ompli buits interns dins teu, s'espera assolir la felicitat amb el que aquesta altra persona pugui donar, s'espera tant d'aquest altre ser, mogut per les expectatives que el teu cor dicta com a paràmetre perfecte per aconseguir l'amor que necessites assolir per sentir-te complet i en el transcurs d’aquesta recerca, t'estàs perdent l'oportunitat d'estimar sense por, pel simple fet d'estimar perquè així ho vols, perquè així ho sents, sense esperar retribució d'aquest algú que vol està al teu costat, no perquè hagi d'estar sinó perquè així ho vol. Et perds de gaudir plenament d’aquest amor que estàs sentint i que el teu cor et demana, et perds estimar sense por a descobrir els teus sentiments, et perds moments sencers de felicitat i potser, fins i tot, pots arribar a perdre a la persona que t’està fent sentir tot aquest munt de coses que et negues a tu mateix,  per por..., aquesta maleïda por que, et fa tenir dubtes i por, de tot el que t’envolta, que et fa sentir incapaç de prendre la determinació d’estimar sense mesura i amb tota la força de la teva ànima i el teu cor en aquesta persona que t’està oferint un amor veritable, un amor, en el que l’única condició es, estimar sense condicions, només saben que aquest amor que t’està intentant donar, sigui correspost sense mesura i amb la mateixa força i sentiment que el que t’està oferint per la seva part. Es estimar només pel fet d’estimar perquè saps que el que estàs sentint dins teu es únic i saps que no ho has sentit ni ho sentiràs amb cap altra persona però, no t’ho acabes de creure i la por s’apodera novament dels teus pensaments i no et deixà viure aquest amor tan intens, ni gaudir del que t’intenta oferir, segueixes tenint por i aquesta por, et pot portar a perdre el que podria ser el amor que sempre has estat buscant i que ara, un cop que el tens davant, no el saps reconèixer.
TOT I AIXÒ... AGRAEIXO AQUEST AMOR. SIMPLEMENT, PERQUÈ ÉS LA MEVA VIDA.