Familia. Diuen que no hi ha res més important... t'ensenyen a caminar i t'aixequen si caus, són els que estàn sempre allí quan hi ha problemes, els que ens ajuden a prosperar i ens aconsellen sempre per a bé. Però, que passa amb aquells que no tenim una familia que ens ensenyi a caminar? Què passa amb els que no tenim cap familiar estimat per acudir a que ens ajudi en les hores més baixes?
N'hi ha que intentem aprendre a caminar per nostaltres mateixos i aixecar-mos com puguem, i uns altres pocs, simplement, ho deixen d'intentar perquè han intentat caminar, han caigut, i no han tingut ningú per ajudar-los a aixecar...
Aquests que no ho intenten, és perquè, a part de no tindre ajuda, tampoc tenen motius per aixecar-se.
Per això, els que hem aconseguit aixecar-mos, agraïm els motius que tenim per a fer-ho, i, quan tornem a caure, tornem a pensar amb el que ens motiva, i no dubtem en seguir caminant.
Petita flor, tens un buit molt gran difícil d'omplir i una edat molt complicada.
ResponEliminaJo sovint a la teva edat em sentia sola, discutia molt amb els meus pares i les coses no m'anaven gaire bé. Amb els anys tot això va cambiar, vaig tenir la sort de tenir els millors amics del món però tot i així no tornaria mai al passat ni a la meva adolescència.
Suposo que saps que no podem triar la familia que tenim però si els amics que ens poden acompanyar el nostre cami de la vida.
Et considero una dona inteligent i valenta.Caure està permés però aixecar-se obligatori. Tot t'anirà molt bé en la vida, tens moltes virtuts, entre elles la coherència i el sentit comú. Tens la capacitat de analitzar les coses amb una maduresa infreqüent per a la teva edat. Això sovint et farà sentir molts cops trista però a la llarga serà una ventatja.
L'unica cosa he pretés amb les meves paraules és donar-te ànims.
Molts besitos de bona nit bonica.
YOU WILL NEVER WALK ALONE!!!
ResponEliminaMai mes caminaras sola; mai mes et quedaras sense un recolzament; mai mes et quedaras sense ajuda per aixecar-te.
Jo viuré per caminar al teu costat; sé que es inevitable que caiguessem, pero quan ho facis jo estaré allí per ajudar-te a aixecar, sempre et brindaré el meu recolzament e intentaré donar-te el meu més sincer punt de vista; intentaré sempre ser millor per tu, per a poder ajudar-te en tot lo que pugui de la millor manera que pugui.
Saps que em fas ser millor i aixó te ho vull dedicar a tu.
... ARA I SEMPRE!!