[ Erem dos ocells de foc sembrant tempestes; ara som dos fills del Sol en aquest desert ]
[ Mai no és massa tard per tornar a començar, per sortir a buscar el teu tresor ]
Camins - Sopa de Cabra.
And I've been crying for you; Dying for you all this time _________________________________________HALOWDIE.N___
divendres, 3 de juny del 2011
dimarts, 31 de maig del 2011
Repte: 100 dies, 100 cançons.
Que abandonat està això! Seran els estudis? La veritat és que havia mig-olvidat aquest petit-espai tan meu i tan de tots.
Fa dies que em pregunten "perquè sempre vaig amb els auriculars posats?" la resposta és simple: M'encanta sentir música. Més que sentir-la, escoltar-la, deixar que canviï el meu estat d'ànim, cantar-la a tota veu...
Pensant amb això, m'he fet una proposta a mi mateixa: Cada dia, posar una cançó aleatoria a l'iPod (perquè triar-ne una m'és impossible!) i penjarla al blog. Així, d'aquí un temps podré recordar algunes cançons que potser ja no escoltaré tant, podré afegir-ne de noves i comparar-les... i al mateix temps veuré la varietat d'estils que solc escoltar, que són bastant diferents i crec que, amb el temps em sorprendré al igual com ara quan penso "esta cançó l'escoltava fa 4 anys...pos si només en tenia 11!".
Volia començar demà, per això del dia 1 i tal... però total, és un dia com un altre! Així que, avui, dia 31 de maig, començo la meva "exposició-musical"
Aquí va la primera:
[Sing with me, sing for the year
Sing for the laughter, sing for the tears
Sing with me, if it's just for today
Maybe tomorrow, the good lord will take you away...
Dream on - Aerosmith
Dream on - Dio i Yngwie Malmsteen
Fa dies que em pregunten "perquè sempre vaig amb els auriculars posats?" la resposta és simple: M'encanta sentir música. Més que sentir-la, escoltar-la, deixar que canviï el meu estat d'ànim, cantar-la a tota veu...
Pensant amb això, m'he fet una proposta a mi mateixa: Cada dia, posar una cançó aleatoria a l'iPod (perquè triar-ne una m'és impossible!) i penjarla al blog. Així, d'aquí un temps podré recordar algunes cançons que potser ja no escoltaré tant, podré afegir-ne de noves i comparar-les... i al mateix temps veuré la varietat d'estils que solc escoltar, que són bastant diferents i crec que, amb el temps em sorprendré al igual com ara quan penso "esta cançó l'escoltava fa 4 anys...pos si només en tenia 11!".
Volia començar demà, per això del dia 1 i tal... però total, és un dia com un altre! Així que, avui, dia 31 de maig, començo la meva "exposició-musical"
Aquí va la primera:
[Sing with me, sing for the year
Sing for the laughter, sing for the tears
Sing with me, if it's just for today
Maybe tomorrow, the good lord will take you away...
Dream On, Dream On...]
Dream on - Aerosmith
Dream on - Dio i Yngwie Malmsteen
dijous, 7 d’abril del 2011
Missit Me Dominus (La cantata del diablo) - Mägo de Oz
Part 1:
Part 2Part 3
(In nomine Diabulus et
Belial, Satan, Lucifer et Yahvé)
Cae la noche, niebla eterna.
Ocúltase ya la luz.
Frío yermo, rompe y hiela.
Lágrimas del corazón.
Sueña la vida que se ve morir.
En trozos de miedo es duro vivir.
Sueños de muerte, desvélate,
Santa condena, auto de fe.
En nombre de la única religión
Dictamos sentencia y te condenamos
A la piadosa purificación
Del fuego y el dolor.
En manos de Dios debes de poner
Tu alma, tu hacienda y todos tus pecados.
Acepta a Cristo y encomiéndate,
Pues pronto darás cuentas a Él.
(Diabulus in Gaia
Missit me Dominus)
Quisiera ser el viento
Para poder huir de mí.
Que calle el silencio, enmudezca el terror.
Quisiera no morir.
Me inventaré otra vida,
mis sueños decoraré
y los cubriré de tus besos -pensó-
Quemad mi alma también.
¿Reniegas de Satán, de sus obras y sus vicios?
¿De la Necromancia, de la Magia y el Tarot?
Yo soy la virtud de la Iglesia y sus principios.
Si no te arrepientes, tu alma se condenará.
Hoy la Libertad se ha quedado dormida y en silencio.
Hoy la Libertad ha cerrado por defunción.
Hoy la Libertad se ha muerto de pena y melancolía.
Hoy no hay Libertad, hoy Dios no está aquí ni vendrá.
Quisiera ser olvido para nunca recordar.
Quisiera ser brisa, y así acariciar
la vida una vez más.
Qué fría es la promesa
de otra vida junto a Dios,
si en esta ni estuvo, ni supo de Él.
La hoguera es su ataúd.
Antes de morir y que el fuego haga su oficio,
¿aceptáis a Cristo, a su iglesia y su poder?,
¿renunciáis al Dios llamado Naturaleza?
Gaia es sólo madre del pecado y del terror.
Hoy la Libertad se ha quedado dormida y en silencio.
Hoy la Libertad ha cerrado por defunción.
Hoy la Libertad se ha muerto de pena y melancolía.
Hoy no hay Libertad, hoy Dios no está aquí ni vendrá.
Gaia
Hoy la vida llueve penas,
gotas de desesperación.
Mis lágrimas son ríos, venas
desangrándome el corazón.
La memoria de una mujer
son los besos que recibió.
En tus labios yo viviré,
y en tu olvido, yo moriré.
Hoy mis lágrimas se quieren suicidar
acurrucadas, morir en tu piel.
Han nacido secas, tienen sed.
Mi llanto hoy se quiere morir.
Como un beso prometido
a tu alma es mi voz.
Soy lo muerto, y lo vivido,
soy la calma, soy tu Dios.
Cierra los ojos y te llevaré
donde los sueños se hacen canción.
La vida duele, te curaré.
Duérmete y sueña, te acuna mi voz.
Hoy mis lágrimas se quieren suicidar
acurrucadas, morir en tu piel.
Han nacido secas, tienen sed.
Mi llanto hoy se quiere morir.
Si tus lágrimas se quieren suicidar,
guárdalas, pues vas a llorar.
Llorarás océanos de Paz.
Duérmete, ya no hay dolor.
"En nombre de la Libertad,
la fe en uno mismo y la Paz,
quemad las banderas
No a la religión
Y que tu Dios sea canción
compuesta con el corazón.
Y que tu país sea donde te lleven los pies..."
(Missit me Dominus
Missit me Diabulus
Missit me Satanas)
Gaia
Ahora al fin soy aire, y mi maldición caerá.
El fin de la Iglesia muy pronto vendrá,
Mi voz despertará.
Hoy la Libertad se ha quedado dormida y en silencio.
Hoy la Libertad ha cerrado por defunción.
Hoy la Libertad se ha muerto de pena y melancolía.
Hoy no hay Libertad, hoy Dios no está aquí ni vendrá.
Hoy la Libertad se ha quedado dormida y en silencio.
Hoy la Libertad ha cerrado por defunción.
Hoy la Libertad se ha muerto de pena y melancolía.
Hoy no hay Libertad, hoy Dios no está aquí ni vendrá.
Hoy la Libertad se ha quedado dormida y en silencio.
Hoy la Libertad ha cerrado por defunción.
Hoy la Libertad se ha muerto de pena y melancolía.
Hoy no hay Libertad,
Hoy Dios no está aquí
Hoy Dios no está aquí
Hoy Dios no está aquí
ni veeen... drááá.
- El Salmo de los desheredados -
Padre Nuestro, de todos nosotros,
de los pobres, de los sin techo,
de los marginados y de los desprotegidos,
de los desheredados
y de los dueños de la miseria,
de los que te siguen
y de los que en ti ya no creemos.
Baja de los cielos,
pues aquí está el infierno.
Baja de tu trono,
pues aquí hay guerras, hambre, injusticias.
No hace falta que seas uno y trino,
con uno sólo que tenga ganas de ayudar,
nos bastaría.
¿Cual es tu reino?¿El Vaticano?
¿La banca?¿La alta política?
Nuestro reino es Nigeria, Etiopía,
Colombia, Hiroshima.
El pan nuestro de cada día
son las violaciones, la violencia de género,
la pederastia, las dictaduras,
el cambio climático.
En la tentación caigo a diario,
no hay mañana en la que no esté tentado
de crear a un Dios humilde, justo.
Un Dios que esté en la tierra,
en los valles, los ríos,
un Dios que viva en la lluvia,
y acaricie nuestra Alma.
Un Dios de los tristes, de los homosexuales.
Un Dios más humano...
Un Dios que no castigue, que enseñe.
Un Dios que no amenace, que proteja.
Que si me caigo, me levante,
que si me pierdo, me tienda su mano.
Un Dios que si yerro no me culpe
y que si dudo me entienda.
Pues para eso me dotó de inteligencia,
para dudar de todo.
Padre Nuestro, de todos nosotros,
¿por qué nos has olvidado?
Padre Nuestro, ciego, sordo y desocupado,
¿por qué nos has abandonado?
diumenge, 3 d’abril del 2011
Actuem, parem, reflexionem, pensem... i tornem a actuar.
Penso que els ultims posts han sigut molt (massa) improvisats... em posava a escriure el que sentia en un determinat moment... sense pensar en que també hi ha moments bons, i quan estic "bé" no penso en escriure-ho...
Crec que a partir d'ara intentaré escriure més sobre les coses bones que em passen, que no en son moltes, però si que són molt importants i valuoses per a mi.
De moment només posaré algunes fotos que he capturat a llocs concrets durant moments concrets... quan necessito estar sola i aturar-me, reflexionar i pensar, m'aïllo a qualsevol lloc i, quan torno a casa, gràcies a la solitud que pots sentir en aquests llocs, em sento millor. Potser no més contenta, però millor.
Més contenta em sento quan reflexiono, penso i parlo acompanyada de la gent que estimo, que m'ajuda...
Nota a mi mateixa: No començar a escriure una entrada al blog quan porto pressa! xD
Crec que a partir d'ara intentaré escriure més sobre les coses bones que em passen, que no en son moltes, però si que són molt importants i valuoses per a mi.
De moment només posaré algunes fotos que he capturat a llocs concrets durant moments concrets... quan necessito estar sola i aturar-me, reflexionar i pensar, m'aïllo a qualsevol lloc i, quan torno a casa, gràcies a la solitud que pots sentir en aquests llocs, em sento millor. Potser no més contenta, però millor.
Més contenta em sento quan reflexiono, penso i parlo acompanyada de la gent que estimo, que m'ajuda...
Nota a mi mateixa: No començar a escriure una entrada al blog quan porto pressa! xD
dissabte, 26 de març del 2011
No és ser negativa, és ser realista
Reflexió: La felicitat és un mite... Tens el que volies per a ser feliç, però... intenta ser-ho! No podràs! Sempre hi haurà alguna cosa que anirà malament i t'ho impedirà! Pots intentar passar d'aquesta cosa... però n'apareixerà una altra! El propòsit del destí o del que sigue, és mantindre'ns ocupats tota la vida buscant la felicitat, i fer el possible per a que no la trobessem!
Des del moment en que ens despertem pel matí, fins el moment que el nostre cap es relaxa sobre el coixí per la nit (sobretot aquest últim moment), la nostra vida està plena de preguntes. Moltes són fàcils de contestar o no tenen importància, però n'hi ha que són complicades... complicades de formular... per simple por a la resposta... I què passa quan som capaços de formular alguna pregunta d'aquestes tant complicades i conseguim la resposta que esperàvem? Doncs diuen que això t'apropa a la felicitat... però falta conseguir aquesta resposta... i afrontar-la.
dimarts, 22 de març del 2011
I'm not afraid to walk this world alone.
Familia. Diuen que no hi ha res més important... t'ensenyen a caminar i t'aixequen si caus, són els que estàn sempre allí quan hi ha problemes, els que ens ajuden a prosperar i ens aconsellen sempre per a bé. Però, que passa amb aquells que no tenim una familia que ens ensenyi a caminar? Què passa amb els que no tenim cap familiar estimat per acudir a que ens ajudi en les hores més baixes?
N'hi ha que intentem aprendre a caminar per nostaltres mateixos i aixecar-mos com puguem, i uns altres pocs, simplement, ho deixen d'intentar perquè han intentat caminar, han caigut, i no han tingut ningú per ajudar-los a aixecar...
Aquests que no ho intenten, és perquè, a part de no tindre ajuda, tampoc tenen motius per aixecar-se.
Per això, els que hem aconseguit aixecar-mos, agraïm els motius que tenim per a fer-ho, i, quan tornem a caure, tornem a pensar amb el que ens motiva, i no dubtem en seguir caminant.
dimarts, 8 de març del 2011
Alguns dels meus homes! (Part 1)
Carles Puyol Saforcada - Capità FCBarcelona
Johnny Depp - Què dir d'ell? Bfff... ♥
Ville Valo - Cantant HIM
Axl Rose (de jove) - Guns n' Roses
Leo Jiménez (La bestia) - Cantant Saratoga, Stravaganzza, 037
John Bongiovi - Cantant Bon Jovi
Kurt Cobain (DEP) - Nirvana
Gerard Arthur Way Lee - My Chemical Romance
PD: Falta el meu home principal (i més accessible que els anteriors)! T'estimo! ;)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







